dijous, 10 de gener del 2013

HISTÒRIA DE LA PRIORAL DE SANT PERE DE REUS

HISTÒRIA DE LA PRIORAL DE SANT PERE DE REUS


A principis del segle XVI Reus havia augmentat força el nombre de veïns, de manera que el vell temple, romànic, s'havia quedat petit i calia fer-ne un de nou, i amb ell es va plantejar l'obra del campanar.
El 1512 els mestres Font i Benet Otger, que llavors portaven l'obra, van projectar el campanar, que es volia fer adossat a l'absis, de manera que també servís per encabir la sagristia. No es va arribar a fer.
Les obres efectives s'iniciaren el 1520, al lloc on és avui. Hi hagué problemes. Primerament perquè la senyoria feudal no estava d'acord amb la seva ubicació i després per dificultats econòmiques. El 1529, el mestre Benet Otger encara hi treballava. El 1543 hi hagué la primera consagració del nou temple, encara, però, per finalitzar. El campanar va ser acabat el 1566 a càrrec del mestre Domènec Sarobé.
Un obra gòtica

campanar, a l'igual que l'església prior El al de Sant Pere, és una obra gòtica.

La planta és hexagonal, de 12 m. d'amplada.

L'alçada és de 60 metres, distribuïts en set plantes, cobertes amb volta de creueria.

Els pisos cinquè i sisè disposen de grans finestrals, mentre que el conjunt és coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Al seu mur exterior, a poca alçada, hi ha l'única teiera de la ciutat conservada al seu lloc d'origen. Al seu temps es destinava a enllumenar el carrer. Avui només s’encén per la festivitat de sant Pere.


L'accés es pot fer per l'escala del cor o bé per l'antiga casa del campaner, de finals del segle XVII i rehabilitada el 1990

 Per aquest darrer accés, i sota l'entrada del campanar, hi ha la sala dels "Guardadors de la tronada", amb espitlleres com a úniques obertures.
La sala de la següent planta figura la data de 1562 a la clau de volta.
Al pis següent hi ha la sala del rellotge, on es conserva un exemplar datat el 1883 i el carrilló de l'any 1964, que són dos elements històrics vinculats a l'edifici.
A la cinquena planta hi hagué la majoria de les campanes, desaparegudes durant la darrera guerra i anomenades de Jesús, sant Pere, sant Pau i sant Jaume







Cap el 1940 se'n van instal·lar dues de noves: la de Misericòrdia el 1941, que ocupa el finestral de sant Pere, en direcció nord, i la de sant Pau el 1944. A la clau de volta d'aquest pis hi ha un dels escuts més antics que es conserven de Reus. En aquest pis, on el campaner hi passava moltes hores, hi va tenir una petita habitació i en va deixar un rastre en forma d'inscripcions i gravats a les parets.
En anar novament a l'escala, a la porta, sobre la volta de caragol s'hi conserva un text gravat amb el nom de dos dels mestres que hi treballaren: "19 agost de 1563, lo mestre Juan Pallarès i son fill Juan".



Al sisè pis trobem una galeria que permet donar el tomb al campanar.








 Aquí es conserven les dues campanes : 

Al centre i assentada sobre dos cavalls de fusta, hi ha la Petra Clàudia o campana horària, que és la més gran que ha tingut Reus: fa 1,37 m. de boca i 1,33 m. d'alçada.
Al seu costat hi ha la de sant Bernat, campana dels quarts coneguda com la dels gegants.

En el finestral de sant Bernat hi hagué fins el 1936, les matraques, que era un artefacte de fusta i ferro que produïa, per percussió, un soroll molt especial.

A la clau de volta hi consta la data d'acabament de l'obra, el 1566.Per mitjà d'un caragol encara més estret es puja al setè i darrer pis, format per una galeria que, sota els boterells i pinacles circumda la torre, mentre que la part central és ocupada per la volta del pis inferior. Per sobre només resta el pinacle major.

A la sortida, pel Fossar Vell, es pot observar a la façana un escut de Reus datat el 1688, força interessant: Té la tiara al cap, les claus al centre i una rosa natural a la punta, amb una mènsula sostinguda per un serafí. És possible que la data correspongui a la de la construcció d'aquesta casa.  
ALFONSO BENAVENT, Xavier




Veiem que la tradició de construir rellotges públics a Catalunya prové dels orígens del rellotge mecànic, llavors una nova tecnologia que fou impulsada per les nostres més altes institucions, i que aquesta tradició, com veurem a continuació, s'ha mantingut al llarg dels segles en mans de ferrers
i rellotgers, sota la demanda sobretot dels municipis i no ha cessat fins l'actualitat.

EL PRIMER RELLOTGE

El primer rellotge que es va muntar a la Prioral de Sant Pere de Reus segons assenyalem el 1783 la construcció del rellotge pel mestre en l’ofici Salvador Biscarri, de Montblanc.

Aquesta documentació de naturalesa notarial és complementària amb la conservada a Reus a l’Arxiu Comarcal de Reus originada per l’Ajuntament de la ciutat, en especial les sèries d'actes i la comptabilitat.
Poca cosa sabem de la família Biscarri sinó que estava composta pel pare, Llorenç i el fill. Salvador, que eren serrallers originaris de Montblanc (Grau, 1988: 25-26), on tenien taller, i que l'any 1760 es comprometeren a
fer el rellotge de l'església per la vila de Montblanc.


OBSERVEM EL RELLOTGE


El rellotge de la prioral esta situat al quart pis ,segons ens diu la Revista del Centre de Lectura, 1 de Juliol de 1920, núm 11. pàg. 176 Article de R. Guinart i Cavallé considera: que el campanar té només 5 pisos (nosaltres considerem que en té 7 inclosa la barana que rodeja el pinacle major) en aquell
 moment la sala on hi ha la Petra Clàudia  estava dividida en dos pisos per una estructura de fusta (segurament es refereix al quart, on està ara, ja que en un punt diu:  "el tercer pis, vulgarment anomenat el primer" ). Afirma que el centre del sostre del primer pis (per nosaltres és el tercer) estava foradat i per allà baixaven les peses del rellotge  afirma que el rellotge només ocupa el primer i segon pis (tercer i quart per nosaltres).

El 29 maig de 1883 L’Ajuntament de Reus aprova la proposició del sr. D. José Besses per d’instal·lació i manteniment d’un rellotge:



Qui va ser D. José Besses veí de Tarragona?

Nascut a Reus, monàrquic, Alcalde de Tarragona (desembre 1868-gener 1869), el seu mandat té lloc durant el sexenni democràtic. Fou fundador del banc de Tarragona.  Va formar part en Abril de 1898 de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, en qualitat de  rellotger, encarregat de la zona Est de la xarxa horària. A conseqüència de la seva mort l’any 1916 el seu fill i successor D. Emilio C. Besses va quedar com encarregat.  (Butlletí de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona Tercera Epoca, Enero de 1916  Vol. III. Núm. 7)
Va muntar i reparar (mai fabricar)  rellotges arreu del món, segons s’extreu d’aquest document publicitari del seu Taller a Barcelona: 



El rellotge de la prioral de Reus va ser adquirit per l' ajuntament de Reus el 1883, segons ens indica la placa que porta el rellotge a la seva part superior. Aquesta placa ens donarà molta informació sobre la data  que va fer la adquisició del rellotge i quins eren els polítics del moment.




















Manuel Olmos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada