HISTÒRIA DE LA PRIORAL DE SANT PERE DE REUS
A principis del segle XVI Reus havia augmentat força
el nombre de veïns, de manera que el vell temple, romànic, s'havia quedat petit
i calia fer-ne un de nou, i amb ell es va plantejar l'obra del campanar.
El 1512 els mestres Font i Benet Otger, que llavors portaven l'obra, van projectar el campanar, que es volia fer adossat a l'absis, de manera que també servís per encabir la sagristia. No es va arribar a fer.
Les obres efectives s'iniciaren el 1520, al lloc on és avui. Hi hagué problemes. Primerament perquè la senyoria feudal no estava d'acord amb la seva ubicació i després per dificultats econòmiques. El 1529, el mestre Benet Otger encara hi treballava. El 1543 hi hagué la primera consagració del nou temple, encara, però, per finalitzar. El campanar va ser acabat el 1566 a càrrec del mestre Domènec Sarobé.
El 1512 els mestres Font i Benet Otger, que llavors portaven l'obra, van projectar el campanar, que es volia fer adossat a l'absis, de manera que també servís per encabir la sagristia. No es va arribar a fer.
Les obres efectives s'iniciaren el 1520, al lloc on és avui. Hi hagué problemes. Primerament perquè la senyoria feudal no estava d'acord amb la seva ubicació i després per dificultats econòmiques. El 1529, el mestre Benet Otger encara hi treballava. El 1543 hi hagué la primera consagració del nou temple, encara, però, per finalitzar. El campanar va ser acabat el 1566 a càrrec del mestre Domènec Sarobé.
Un obra gòtica
campanar, a l'igual que
l'església prior El al de Sant Pere, és una obra gòtica.
La planta és hexagonal, de 12 m. d'amplada.
L'alçada és de 60 metres, distribuïts en set plantes, cobertes amb volta de
creueria.
Els pisos cinquè i sisè disposen de grans finestrals, mentre que el conjunt és
coronat per una agulla amb crestes i envoltada de pinacles. Al seu mur exterior, a poca alçada, hi ha l'única teiera de la ciutat
conservada al seu lloc d'origen. Al seu temps es destinava a enllumenar el
carrer. Avui només s’encén per la festivitat de sant Pere.
.png)
Per aquest darrer accés, i sota l'entrada del campanar, hi ha la sala dels "Guardadors de la tronada", amb espitlleres com a úniques obertures.
La sala de la següent planta figura la data de 1562 a la clau de volta.Al pis següent hi ha la sala del rellotge, on es conserva un exemplar datat el 1883 i el carrilló de l'any 1964, que són dos elements històrics vinculats a l'edifici.
A la cinquena planta hi hagué la majoria de les campanes, desaparegudes durant la darrera guerra i anomenades de Jesús, sant Pere, sant Pau i sant Jaume
Cap el
1940 se'n van instal·lar dues de noves: la de Misericòrdia el 1941, que ocupa
el finestral de sant Pere, en direcció nord, i la de sant Pau el 1944. A la
clau de volta d'aquest pis hi ha un dels escuts més antics que es conserven de
Reus. En aquest pis, on el campaner hi passava moltes hores, hi va tenir una
petita habitació i en va deixar un rastre en forma d'inscripcions i gravats a
les parets.
En anar novament a l'escala, a la porta, sobre la volta de caragol s'hi
conserva un text gravat amb el nom de dos dels mestres que hi treballaren:
"19 agost de 1563, lo mestre Juan Pallarès i son fill Juan".
Al sisè pis trobem una
galeria que permet donar el tomb al campanar.
Aquí es conserven les dues
campanes :
.png)
Al centre i assentada sobre dos cavalls de fusta, hi
ha la Petra Clàudia o campana horària, que és la més gran que ha tingut Reus:
fa 1,37 m. de boca i 1,33 m. d'alçada.
Al seu costat hi ha la de sant Bernat, campana dels quarts coneguda com la dels
gegants.
En el finestral de sant Bernat hi hagué fins el 1936, les matraques, que era un
artefacte de fusta i ferro que produïa, per percussió, un soroll molt especial.
A la clau de volta hi consta la data d'acabament de l'obra, el 1566.Per mitjà
d'un caragol encara més estret es puja al setè i darrer pis, format per una
galeria que, sota els boterells i pinacles circumda la torre, mentre que la
part central és ocupada per la volta del pis inferior. Per sobre només resta el
pinacle major.
A la sortida, pel Fossar Vell, es pot observar a la façana un escut de Reus
datat el 1688, força interessant: Té la tiara al cap, les claus al centre i una
rosa natural a la punta, amb una mènsula sostinguda per un serafí. És possible
que la data correspongui a la de la construcció d'aquesta casa.
ALFONSO BENAVENT, Xavier
ALFONSO BENAVENT, Xavier
Veiem que la
tradició de construir rellotges públics a Catalunya prové dels orígens del
rellotge mecànic, llavors una nova tecnologia que fou impulsada per les nostres
més altes institucions, i que aquesta tradició, com veurem a continuació, s'ha
mantingut al llarg dels segles en mans de ferrers
i
rellotgers, sota la demanda sobretot dels municipis i no ha cessat fins l'actualitat.
EL
PRIMER RELLOTGE
.png)
El primer rellotge que es va
muntar a la Prioral de Sant Pere de Reus segons assenyalem el 1783 la
construcció del rellotge pel mestre en l’ofici Salvador Biscarri, de Montblanc.
Aquesta documentació de naturalesa notarial és
complementària amb la conservada a Reus a l’Arxiu Comarcal de Reus originada
per l’Ajuntament de la ciutat, en especial les sèries d'actes i la
comptabilitat.
Poca cosa sabem de la família
Biscarri sinó que estava composta pel pare, Llorenç i el fill. Salvador, que
eren serrallers originaris de Montblanc (Grau, 1988: 25-26), on tenien taller,
i que l'any 1760 es comprometeren a
fer el rellotge de l'església per la vila de
Montblanc.
OBSERVEM
EL RELLOTGE
El
rellotge de la prioral esta situat al quart pis ,segons ens diu la Revista del
Centre de Lectura,
1 de Juliol de 1920, núm 11. pàg. 176 Article de R. Guinart i Cavallé considera:
que el campanar té només 5 pisos (nosaltres considerem que
en té 7 inclosa la barana que rodeja el pinacle major) en aquell
moment
la sala on hi ha la Petra Clàudia estava
dividida en
dos pisos per una estructura de fusta (segurament es refereix al quart, on està ara, ja que en un punt
diu: "el tercer pis, vulgarment
anomenat el primer" ). Afirma
que el centre del sostre del primer pis (per nosaltres és el tercer) estava
foradat i per allà
baixaven les peses del rellotge afirma
que el rellotge només ocupa el primer i segon pis (tercer
i quart per nosaltres).
El 29 maig de 1883 L’Ajuntament de Reus aprova la proposició del sr. D. José Besses per d’instal·lació i manteniment d’un rellotge:
.png)
Qui va ser D.
José Besses veí de Tarragona?
Nascut a Reus, monàrquic, Alcalde de Tarragona
(desembre 1868-gener 1869), el seu mandat té lloc durant el sexenni democràtic.
Fou fundador del banc de Tarragona. Va formar part en Abril de 1898 de la Real
Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, en qualitat de rellotger, encarregat de la zona Est de la
xarxa horària. A conseqüència de la seva mort l’any 1916 el seu fill i
successor D. Emilio C. Besses va quedar com encarregat. (Butlletí de la Real Academia de Ciencias y
Artes de Barcelona Tercera Epoca, Enero de 1916
Vol. III. Núm. 7)
Va muntar i reparar (mai fabricar) rellotges arreu del món, segons s’extreu
d’aquest document publicitari del seu Taller a Barcelona:
.png)
.png)
.png)
.png)
Manuel Olmos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada