divendres, 18 de gener del 2013

El rellotge i el seu carilló.


Història del rellotge de la
Prioral de Sant Pere de Reus 

29 de maig de 1960

• Comissió per a estudiar la compra d'una nova campana per la Prioral de Sant Pere. 

9 d'agost de 1960

• A la convocatòria de la reunió es parla del projecte de la nova campana.

• La comissió (Antoni Sardà Moltó i Baldomer Pàmies Jové) presenten el projecte de la casa Blasco de Roquetes, que incorpora un carilló amb les notes dels Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia. Més endavant, tindrem la oportunitat d'escoltar com sona. S'està treballant per a què la coral de l'Orfeó Reusenc, enregistri la cançó i puguem penjar-ho.

• Com a resultat de la reunió es decideix prescindir de la campana i instal·lar-hi un carilló.


• Modificacions de la maquinària del rellotge per electrificar-lo i afegir-hi el carilló.

• Si s'observa el vell cloquer podem apreciar que a l' esfera  (on es marquen les hores) hi posa el nom d'un altre fabricant de rellotges: MANOFACTURAS BLASCO ROQUETES. 
     Aquest serà l' encarregat, el maig del 1961, de la modernització del rellotge .





18 agost de 1960

• Carta a l'alcalde (Joan-Amado Albouy Busquets) per sol·licitar l'autorització de la instal·lació  del carilló a la Prioral.

• El Confrare Antoni Sabater Esteve, sol·licita permís al Prior Mn. Francesc Duch Castanyé per a dur a terme la instal·lació.

• El confrare Baldomer Pàmies Jové s'encarrega del tema de les obres del rellotge (actualització i restauració).


28 abril de 1961

• Pressupost de l'obra del carilló:

+ 78.162 pessetes. (instal·lació) Casa Blasco de Roquetes.

+1.850 manteniment i allotjament dels instal·ladors.

+1.313,25 pessetes per a petit material elèctric (Casa Romero, Reus).

• Baldomer Pàmies parla d'instal·lar un nou sistema d'amplificadors.

• El Prior dóna el vist-i-plau a la iniciativa. 



     Estem parlant dels anys 60, el pressupost era increïblement elevat, unes 80.000 pessetes. 

 26 de maig de 1963

• Es parla de la data d'inauguració del nou carilló.  Es considera que la diada de Misericòrdia, 
25 de setembre de 1963, és massa aviat perquè tot estigui a punt. 


Juny de 1964

• Manuel Rovira Fusté, rellotger de Reus, envia un poema als guardadors de la tronada oferint-se per
encarregar-se del manteniment del rellotge-carilló de la Prioral.
       "...A vosaltres m'adreço, per dir-vos, d'una tirada, que em seria un gran honor que em fos, per
sempre, atorgada la plaça de rellotger , del rellotge que fa estada en el nostre campanar..." 



29 de juny de 1964

• En un acte protocolari a la Prioral, just abans de Completes, els guardadors ofereixen el carilló a la ciutat. Acte presidit pel Prior, Mn. Antoni Perera Bellmunt i acompanyat de les autoritats locals i provincials. 

• "...Il·lustríssim senyor alcalde: Els Guardadors de la Tronada tenim l'alt honor i el goig immens de donar a la nostra ciutat un carilló-horari, perfectament instal·lat en el nostre bell campanar, i us el lliurem en aquest acte, Il·lustríssim senyor, pregant-vos que us digneu a acceptar-lo de bon grat i que en feu present a l'Excel·lentíssima Corporació Municipal de la vostra digna presidència, en nom dels Guardadors de la Tronada..."

• Al costat de la maquinària del rellotge-carilló s'instal·la la següent placa commemorativa:

El carilló-horari instal·lat en aquest campanar, fou solemnement donat a la Ciutat el 29 de juny de 1964, per la Confraria dels Guardadors de la Tronada, els següents apòstols:
Joan: Pere Balaguer i Martorell
Pere: Ramon Rodón i Constantí
Jaume el Gran: Antoni Sardà i Moltó
Andreu II: Joan Amado Albouy i Busquets
Felip: Francesc Simó i Rom
Mateu: Jaume Oriol de Barberà
Jaume: Joan Bertràn i Borràs
Bartomeu: Baldomero Pàmies i Jové
Tomàs: Josep Capdevila i Casas
Simó: Antoni Sabater i Esteve
Judes el Bo: Josep Puig i Tost
Pau II: Jordi Sabater i Codina
Joan II: Jaume Gilabert-Padreny i Baiges
Pere II Ventura Grau i Cardona

• El toc d'un quart només reprodueix els primers compassos dels goig, a cada quart es van afegint notes, fins que a l'hora sona tot el fragment sencer (partitures al llibre dels Guardadors)

Informació extreta del llibre:
GUARDADORS DE LA TRONADA 50 anys d'història. 


1994:


• El vicari de Sant Pere, Josep Moreno Espinosa proposa als Guardadors cedir l'antic carilló sense servei, situat al tercer pis del campanar, a la nova església de Sant Josep Obrer de Reus. Els guardadors ho accepten. 


Setembre de 1996

• La parròquia de Sant Josep Obrer de Reus (el rector és Joan Josep Bladé Bladé) atorga la Rosa d'Or 1996 als Guardadors de la Tronada. El guardó es lliurarà el proper 5 d'octubre de 1996, a les 19 hores en acabar la Missa solemne.

• Un dels motius de la concessió de la rosa d'or, és la donació del vell carilló de la Prioral, que en el moment del lliurament del premi es troba renovat i instal·lat i en ple funcionament a la parròquia de Sant Josep Obrer.

Actualment doncs, el carilló, es troba a la parròquia del barri de Reus, Sant Josep Obrer. 


  

dimarts, 15 de gener del 2013

Una mica d'història


El fabricant del rellotge

Observant el nostre rellotge trobem les lletres: L.D.O


  

Són les inicials del fabricant francès, en Louis Delphin Odobey.  El de Reus va ser el rellotge núm 410 produït per l'empresa, la qual porta el mateix nom que la persona que la va fundar.


Treballadors de l'empresa, davant d'ells alguns dels rellotges fabricats


Aquesta factoria es convertí en una de les cases més importants de rellotges de torre. Fou dirigida pels tres fills: Víctor  Émile, Jules  Albert i finalment el fill gran, Paul, aquest, al 1880, els abandona  per crear la seva pròpia empresa, també com a rellotger.

L'empresa  Rellotges Odobey creix, i s'instal·la arreu de França, amb fàbriques a Prost (Paget), Cretin-L'Ángel i a Baill Comte-, a la foto es pot observar l'edifici principal de producció, a Morézienne. 




Louis Delphin Odobey 




Luis Delphin Odobey, nascut  el 15 d'agost de 1827 a Foncine-li-Haut, població situada en una regió amb molta tradició rellotgera, la regió del Jura. És fill de Jean Alexis Odobey (pagès i rellotger) i de la senyora Marie-Judith Fumey Badoz  

 Louis Delphin va morir el 30 de gener de 1906 a Morecambe, a l'edat de 78 anys. 


Els inicis

 L'empresa, com la majoria de negocis en els inicis, no té un creixement favorable i la regularitat de la indústria rellotgera es veu afectada per a mantenir-se. Decideix expandir el seu negoci i fabricar diferents tipus de rellotge. Al 1852, Louis-Delphin marxa a viure a Morecambe i instal·la uns rellotges d'edifici, sota el nom de Odobey Cadet, reflectint així el seu lloc en els germans.

Va fabricar un rellotge d'edifici a l'Hospital de Quai. Lamentablement, va ser destruït el 1990. 

L'empresa L.-D. Odobey sembla estendre's molt ràpidament, però al municipi de Champagnole van encarregar a Jean-Marie Fumey, que els feia la competència com a fabricant de rellotges, una feina a l'església del municipi. Aquest encàrrec provoca una polèmica bastant forta entre els dos homes (Luis Delphin i Jean-Marie) ja que el rellotge és de Luis Delphin, i no de Jean-Marie. Queda demostrat amb el fet que el rellotge té corda per a trenta hores i, en canvi, els de Jean-Marie Fumey corda per a vuit hores

Al 1880, Paul, el fill gran de Luis Delphin comença la seva empresa  de construcció de rellotges de torre. Probablement per evitar la confusió entre les dues empreses familiars, Louis Delphin canvia lleugerament el nom, i es converteix en "L.-D. Odobey Cadet".
     
Louis Delphin rep premis i mencions, sovint de prestigioses exposicions:

• 1872 - Lió - Plata
• 1876 - Lons-li-Saunier - Medalla d'Or
• 1881 - Chalon-sud-Saône - Medalla d'Or
• 1894 - Lió - Medalla d'or per a un rellotge de campanes construït per a Comblanchien.

L'èxit comercial
     
Entre finals del segle XIX i principis del XX l'empresa es desenvolupa enormement. En total, durant més d'un segle de funcionament, es pot arribar a calcular que venen al voltant de 5000 rellotges. Aquesta xifra probablement sigui una mica exagerada, no obstant això, amb molta seguretat, es pot afirmar que la companyia ha fabricat com a mínim 1000 rellotges

 






Informació  cercada per Manuel Olmos